Estimats rossinyols que seguiu aquest
bloc, disculpeu l'espera de les meves actualitzacions, però diuen
que l'espera mereix la pena i en aquest cas penso que és aixi. En
primer lloc aquesta vegada no us explicare dia per dia què ha
passat, doncs el remix seria llarg i tot i que hi han hagut instants
de cada quedada que són valuosos prefereixo fer-vos un resum
general. Tot i això, si voleu idees per fer activitats amb els
vostres mentorats, us deixo escrit a baix d'aquesta entrada els llocs
i activitats que hem fet:
Aquest últim mes l'hem dedicat a
activitats locals i dels voltants de la Bisbal visitant indrets com
Pals, Palafrugell, Torrent i ens hem mogut fins Salt. Aquest mes, ha
estat un experiment rendint homenatge al titol del bloc:
A l'inici de la mentoria, l'últim dia
de formació va venir l'enllaç territorial i ens va parlar una mica
de cada mentorat. No sabriem el seu nom fins coneixer al nen o nena
que s'acostava més a les nostres infinitats. Aquest dia jo vaig
decidir que volia un repte, això va ser així perquè jo ja havia
participat en altres projectes de similar caire en els quals vaig
disfrutar molt més amb els reptes sentint-me si mes no, útil. Em
van assignar en Mamadou sabent només el que ell havia escrit en la
seva carta (El que més recordo és “sóc parlador i alegre”) i
la noció assegurada que era un nen molt especial, i així ha estat.
El que més em sorpren de Mahamadou, és
la seva personalitat contraposada, és a dir, per una banda mirat des
d'una mirada inicial sembla un noi tímid i callat, amable, molt
correcte. (Perquè m'entengueu per on vaig, us posaré un exemple:
Anem al supermercat a comprar berenar, li demano que pagui ell amb
els diners que li he donat, per veure com actua amb la caixera, si es
mira el canvi... No la saluda ni es mira el canvi ni la despedeix,
simplement dóna els diners agafa el menjar, recull el canvi i em
mira amb expectació, esperant haver-ho fet bé. Quan anem a berenar,
em dóna el primer i últim tall de la tauleta de xocolata que hem
escollit, i m'ha otorgat el plaer d'escollir la xocolata mentre ell
escollia la beguda.) D'altra banda, però, al agafar-me confiança es
comporta d'una manera més especial, com a centre d'atenció que sap
que és per mi quan estic amb ell, aprofita algunes ocasions i actua
egoistament, algunes vegades desprecia (de manera innocent, espero)
algunes de les visites que li he proposat. (Per exemple, un dissabte
vam decidir d'anar a la muntanya, estava escrit dins la llista de
coses per fer, i quan ja erem a Pals a punt de pujar el Quermany, es
va posar en contra i la seva actitut va canviar d'una forma que se'm
van passar les ganes de no només pujar la muntanya sinó tornar-lo a
casa, i em va doldre) i aixo em condiciona i m'obliga a canviar els
plans...No pretenc canviar la seva actitud però si ensenyar-li que
tots els actes tenen conseqüència i un ha de ser conscient de què
diu o fa i com ho fa perquè no vagi tant perdut en les relacions
socials futures. El que intento és ser sincera amb ell en tot moment
i li comunico com em fa sentir tant si és per be com per malament,
també el premio quan em sorprèn positivament.
Coses a destacar de les últimes
quedades?
El dia del Rodamón (Una gossera a la
carretera que va a Palamós) en Mahamadou, va complir una part del
seu somni, va “tenir” un gos per una estona. El seu somni és
anar pel món amb un gos. M'entusiasma aquesta visió que té del seu
futur. (Deixant de banda les ocupacions que té en ment com mecànica
i altres idees que semblen inculcades per familia i amics). Vam
decidir tornar-hi perquè vam disfrutar molt els dos, els del Rodamon
ens van comunicar que a banda de passejar els gossos com a
voluntaris, també els podem cuidar netejant-los i altres activitats.
Vaig veure als seus ulls emoció, ambició per tenir-ne un, i no pot,
tristesa que estiguessin allà tancats, i en certa manera,
comprensió. Allà al Rodamón ens vam trobar amb una mentora i
mentorada que havien tingut la mateixa idea que nosaltres i vam
decidir, doncs jo coneixia la mentora, de iniciar una activitat
reunint els mentors i mentorats de la Bisbal, on jo imparteixo el
mentoratge i Palafrugell, on l'imparteix ella, de manera que seriem
una bona colla i podriem jugar i passar una bona estona coneixent-nos
una mica millor tots.
Aquest dia vaig decidir presentar al
Mahamadou als meus nens de Salt. A Salt vaig impartir un voluntari
l'any passat, el Lexcic, que tractava de inculcar una millor
comprensió lectora. La situació va començar a l'aula llegint amb
una nena, la Uleh i va acabar quedant-me al acabar la sessió
voluntària amb ells al parc, jugant, parlant, rient, berenant, i en
ells vaig aconseguir uns “amics” nous, unes petites persones, que
cadascun d'ells, apartat en certa manera de la societat, obviat per
les families, trobaven en mi una petita il·lusió. Volia presentar
Mahamadou als nens de Salt
perquè veiés que ells, tenint molt menys que ell, apreciaven molt
més. Volia portar-los una pilota nova, ja que no en tenen cap i sé
que els fa molta il·lusió. Havia anat a parlar amb ells el dia
abans per concordar horaris i confirmar assistència i no em van
fallar. Degut a l'actitud de Mahamadou, no vaig poder complir la meva
promesa de portar la pilota, però m'ho van perdonar, i jo a
Mahamadou. Es van conèixer i en res ja eren companys de joc,
Mahamadou va portar dues pilotes i vam estar jugant fins al migdia.
Va ser una activitat que em va costar de manejar, jo l'havia impartit
amb moltissima il·lusio i també els nens de Salt, però no el meu
mentorat.
Finalment us deixo
algunes fotografies de les quedades amb en Mahamadou. Aquesta
setmana, per motius personals, no podré quedar amb Mahamadou, ja ho
hem parlat i estem d'acord en compensar-ho durant el nadal, temps en
que tenim mil idees per dur a terme. Esperem aconseguir un bon temps
junts. Seguim treballant!
Coses a destacar:
En Mamadou és un amateur dels jocs de fils i la màgia, molt social, i quan vam anar a Palamós al cinema la setmana passada vaig descobrir que li agraden molt les pel·lícules, sobretot de dibuixos! Vam veure Frozen ja que feia setmanes que m'ho demanava! La pròxima vegada veurem una pel·lícula en català :)
Activitats:
Noemí.
