QUEDADA DE ROSSINYOLS (LA BISBAL-PALAFRUGELL)

Al iniciar aquest projecte, alguns mentors vam pensar que estaria bé ajuntar als nostres rossinyols un cop els haguessim agafat més vincle i abandonat la vergonya inicial, i així ho vam fer aquest dissabte passat. I la experiència ha estat molt positiva! Després d'alguns dies de planificació prèvia i cuòrum sobre els participants i lloc, una mentora va proposar una barraca amb molt d'espai lliure per fer-hi la quedada:

Vam quedar a mig matí per comprar el menjar i presentar els mentorats. Els meus dos petits monstres estaven llestos a la hora pactada, i amb la il·lusió que ja m'esperava. Vam anar pensant mil jocs per poder fer i tenien moltes idees a compartir, en Mamadu, per exemple, duia el seu blog de dibuixos que cada setmana m'ensenya, amb noves adquisicions, molt ben treballats. L'Abdel, d'altra banda, duia el seu mobil on cada vídeo és una rialla assegurada.

Finalment, ens vam trobar tots, ens vam organitzar força bé a la hora de comprar i vam acabar a la barraca. Alguns estaven asseguts, vergonyosos, esperant una ordre per poder ajudar, d'altres en canvi (en els quals, com no, hi incloc els meus mentorats) ja jugaven amb les pilotes que havia portat.

Jo em vaig dedicar a coure la carn, i com tots vam notar després (tot i que el resultat va acabar sent més bo del que imaginava) era la primera vegada que "cuinava" carn a la brasa! Però vaig tenir unes ajudants molt imprescindibles, i entre riures i calor del foc, vam acabar fent tota la carn mentre els altres feien la pasta, paraven la taula...

Vam dinar en bona harmonia i després dun breu descans, vam començar els jocs: Futbol, La Bomba, El Mocador... Alguns dels molts que recordo, dos equips força igualats repartien el joc entre tots.

La meva conclusió, tal i com us he intuit al principi de l'entrada, és positiva. Tant els meus mentorats com jo, vam disfrutar molt del dia, juntament amb tots els altres rossinyols, que també ho van fer. I per això, vam decidir repetir-ho, si a la pròxima us hi voleu apuntar, parlem-ne pel facebook! Nosaltres ho vam disfrutar molt, i com més siguem, més bé ens ho passarem! Amb una bona planificació, tot és possible! I ja sabeu què diuen...Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora...I efectivament, així va ser!

Per la pròxima setmana tinc poc temps així que probablement els premi amb una segona ronda de bolera o una de cinema, quelcom que els agradi als dos, encara no tinc clar què, tenia pensada una quedada amb un estudiant de Belles Arts pel tema que al Mamadu sembla que li interessa força això de la pintura, però no ha pogut ser, però al proxim cap de setmana, hem quedat que anirem al matí al castell de la Bisbal i a la tarda al Museu Dalí de Figueres, on hi descobrirem els secrets de l'artista català!


Fins aviat rossinyols!!!

Us deixo aqui algunes fotos de la quedada:

La meva ajudant principal, la Yosra, mentorada de la Laia!

Cadascú al seu rollo..

Fent el mico amb el petit monstre de l'Abdel!

I m'acomiado amb la meva foto preferida, falten alguns participants, fins molt aviat!

PRIMERA QUEDADA OFICIAL

I......................BOLERA!!!!!!!!!!!!!!

Hola Rossinyols!!!

Si us esteu quedant sense idees, definitivament us recomano la Bolera!!! I als que ho llegiu, us proposo d'anar-hi un dia uns quants, nosaltres tres ens ho vam passar d'allò més bé, tant, que ni tan sols ens vam fixar en el resultat, i això, ja és un gran què!

Aquest dimecres passat vam decidir quedar, i inaugurar així la primera quedada conjunta oficial, per dir-ho d'alguna manera... Quin canvi!

Tot i que en un principi em feia por que en Mamadu no col·laborés i anés a la seva, em va sorprendre positivament! Participava tant com l'Abdel, qui no es va sentir cohibit en cap moment, sino al contrari, semblava que fes un any que ens coneguessim!

Vaig anar a buscar-los al punt de trobada pactat de la Bisbal i vam marxar rumb cap a Platja d'Aro, pel camí anavem escoltant la música del CD per en Mamadu, i anavem pactant cançons per incorporar-hi ara que teniem el nou fitxatxe.

Cap dels dos havia estat mai a la bolera i no sabien què era, no hi posaven imatge, i jo, que no els volia espatllar la sorpresa, no els hi donava cap detall. Al arribar, es van quedar sorpresos, els va encantar el joc, van gaudir com mai havia vist fins ara!

Durant tot el joc van ser molt respectuosos l'un amb l'altre i no hi va haver cap discussió..Un descans! Definitivament la incorporació de l'Abdel està portant la meva mentoria a un estat superior, el fet que l'Abdel cregui i participi obliga en certa manera que en Mamadu també hi vulgui formar part, doncs sap que el truc de cridar l'atenció a crits i rebequeries, amb mi no funciona.

Com s'havien portat molt bé, i des que haviem entrat no feien res més que mirar les màquines recreatives, els vaig premiar amb el poder d'escollir a quina es podien divertir cadascun.

Anem avançant, m'agrada el rumb en què està girnat la mentoria, tinc unes bones expectatives del que vé a continuació, aveure com responen els meus mentorats!

Us deixo algunes fotos dels rossinyols a la bolera:

Fins aviat rossinyols!

Nou fitxatge: ABDEL

Notícies fresques!

La setmana passada em van donar la oportunitat de seguir el relleu d'una mentora que ha hagut de deixar el projecte, i ahir vaig anar a conèixer al nou mentorat. El seu nom és Abdel, té 10 anys, i ara farà el mentorat amb mi i el Mamadou.


En un inici, em vaig sentir amb la il·lusió del primer dia, però no ho veia com un "tornar a començar" sinó un nou rumb al meu mentorat. Primerament ens vam trobar amb la Catalina i l'Abdel per establir primer contacte i presentar-nos. Jo havia de dur també al Mamadou, però es va dormir, així que m'hi vaig presentar sola. La trobada va ser molt amena, la Catalina i l'Abdel es veien compenetrats, il·lusionats, contents del que havien viscut fins ara! Vaig explicar-li com dirigia jo el mentorat i viceversa. L'Abdel escoltava atent, molt educat, intervenia amb aportacions sobre gustos, el projecte... Vam intercanviar informacions amb la Catalina i vam decidir que jo tornava al Abdel a casa, així em presentava a la seva família, ja que em va comentar que degut a l'edat, i també la cultura, al contrari que el Mamadou, estaven a sobre del nen, i mantenien una constància en el mentorat. Vaig parlar una estona amb la mare i li vaig explicar que jo agafava el relleu, ho va entendre bastant bé, i no li va desagradar la idea.

En un principi fins aqui, hauria d'haver acabat el dia. Però els dos teniem curiositat per passar una estona junts i poguer dialogar una mica. De manera que vam decidir anar a buscar al Mamadou i comentar-li que ara seriem tres i no dos.

L'Abdel va reaccionar molt bé, estava molt emocionat per començar les noves activitats! Tenia bones aportacions i idees que afegiem a la nostra llista. D'altra banda, en Mamadou, en un principi, es trobava perdut, i no li acabava d'entusiasmar la idea.

Al cap d'una estona, vam trobar una pilota, i tot va canviar! Els tres vam jugar com si no existís un demà. No hi havia diferències, ni desigualtats, ni colors, només somriures infinits i xuts... va ser un moment perfecte!

Tot i la petita caiguda d'ànims del principi, vaig parlar una estona amb en Mamadou i vam acordar esforçar-nos per fer més fàcil l'experiència, i no haver d'enfadar-nos, va entendre que fossim tres, i vaig veure que també en tenia ganes.

Vam passar un matí diferent, vam acabar jugant a pilota amb uns amics de l'Abdel i vam acordar que finalment la setmana vinent anirem a la bolera!

Per afegir una conclusió, puc dir que l'Abdel ens ajudarà al mentorat, ja que en Mamadou treballem a partir de privilegis-no privilegis, és a dir, mantenint sempre una estructura mentor-mentorat, ens regim per l'actitud de Mamadou, si es porta bé, gaudeix d'uns privilegis per la setmana vinent, si falta al respecte a algú o es queixa excessivament, sap que no gaudirà d'aquests privilegis. Per exemple, vam fer un disc de música per quan anem amb el meu cotxe, de música que ens agradés als dos, la meitat música seva, l'altra meitat, meva. Si es porta bé, pot escollir la seva cançó. I tot i que sembli quelcom innecessari, li canvia el rostre quan pot decidir què escoltar, o què fer la setmana vinent...Així som més iguals, jo mano menys, i ell creu més quan ha de creure. I els dos sabem, que mitjançant aquestes "sancions" funcionem molt bé, doncs hem avançat força des que ens coneixem, i ahir ho vaig observar.


Us deixo algunes fotos del partit i del nou mentorat, l'Abdel!

Fins aviat Rossinyols!!