La setmana passada em van donar la oportunitat de seguir el relleu d'una mentora que ha hagut de deixar el projecte, i ahir vaig anar a conèixer al nou mentorat. El seu nom és Abdel, té 10 anys, i ara farà el mentorat amb mi i el Mamadou.
En un inici, em vaig sentir amb la il·lusió del primer dia, però no ho veia com un "tornar a començar" sinó un nou rumb al meu mentorat. Primerament ens vam trobar amb la Catalina i l'Abdel per establir primer contacte i presentar-nos. Jo havia de dur també al Mamadou, però es va dormir, així que m'hi vaig presentar sola. La trobada va ser molt amena, la Catalina i l'Abdel es veien compenetrats, il·lusionats, contents del que havien viscut fins ara! Vaig explicar-li com dirigia jo el mentorat i viceversa. L'Abdel escoltava atent, molt educat, intervenia amb aportacions sobre gustos, el projecte... Vam intercanviar informacions amb la Catalina i vam decidir que jo tornava al Abdel a casa, així em presentava a la seva família, ja que em va comentar que degut a l'edat, i també la cultura, al contrari que el Mamadou, estaven a sobre del nen, i mantenien una constància en el mentorat. Vaig parlar una estona amb la mare i li vaig explicar que jo agafava el relleu, ho va entendre bastant bé, i no li va desagradar la idea.
En un principi fins aqui, hauria d'haver acabat el dia. Però els dos teniem curiositat per passar una estona junts i poguer dialogar una mica. De manera que vam decidir anar a buscar al Mamadou i comentar-li que ara seriem tres i no dos.
L'Abdel va reaccionar molt bé, estava molt emocionat per començar les noves activitats! Tenia bones aportacions i idees que afegiem a la nostra llista. D'altra banda, en Mamadou, en un principi, es trobava perdut, i no li acabava d'entusiasmar la idea.
Al cap d'una estona, vam trobar una pilota, i tot va canviar! Els tres vam jugar com si no existís un demà. No hi havia diferències, ni desigualtats, ni colors, només somriures infinits i xuts... va ser un moment perfecte!
Tot i la petita caiguda d'ànims del principi, vaig parlar una estona amb en Mamadou i vam acordar esforçar-nos per fer més fàcil l'experiència, i no haver d'enfadar-nos, va entendre que fossim tres, i vaig veure que també en tenia ganes.
Vam passar un matí diferent, vam acabar jugant a pilota amb uns amics de l'Abdel i vam acordar que finalment la setmana vinent anirem a la bolera!
Per afegir una conclusió, puc dir que l'Abdel ens ajudarà al mentorat, ja que en Mamadou treballem a partir de privilegis-no privilegis, és a dir, mantenint sempre una estructura mentor-mentorat, ens regim per l'actitud de Mamadou, si es porta bé, gaudeix d'uns privilegis per la setmana vinent, si falta al respecte a algú o es queixa excessivament, sap que no gaudirà d'aquests privilegis. Per exemple, vam fer un disc de música per quan anem amb el meu cotxe, de música que ens agradés als dos, la meitat música seva, l'altra meitat, meva. Si es porta bé, pot escollir la seva cançó. I tot i que sembli quelcom innecessari, li canvia el rostre quan pot decidir què escoltar, o què fer la setmana vinent...Així som més iguals, jo mano menys, i ell creu més quan ha de creure. I els dos sabem, que mitjançant aquestes "sancions" funcionem molt bé, doncs hem avançat força des que ens coneixem, i ahir ho vaig observar.
Us deixo algunes fotos del partit i del nou mentorat, l'Abdel!
Fins aviat Rossinyols!!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada